Contes de terror 2 () von Pere Cervantes

El 1816, al costat del llac Léman, a Suïssa, quatre amics escriptors lloguen una mansió, la vil·la Diodati, per passar junts uns dies de descans. Són el poeta Percy Shelley, la seva esposa Mary, Lord Byron i el doctor Polidori. Aquesta data es coneix a Europa com l'any sense estiu. La intensitat de les erupcions del volcà Tambora, situat a Indonèsia, tenen conseqüències climàtiques fins al continent europeu. La pluja incessant i les vetllades de tempesta inciten els quatre personatges a escriure relats de terror, a la manera dels contes de fantasmes del romanticisme alemany. D'aquestes fèrtils nits d'estiu neix El vampir de Polidori, com a expansió d'un relat inacabat de Lord Byron. I, arran d'un malson, Mary Shelley comença a gestar una de les obres clàssiques de la literatura universal i d'un dels personatges més icònics de la cultura popular: Frankenstein o el modern Prometeu, novel·la publicada precisament el 1818, enguany fa 200 anys.El petit poble de Torrebesses, al sud-est de la comarca del Segrià, no té llac i els estius hi són tòrrids i secs però, entre el seu notable conjunt arquitectònic, destaca una construcció monumental tant o més seductora que la mansió suïssa. A la part més elevada del poble s'alça el castell palau de Torrebesses considerat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). El castell té mil anys d'història al darrere. A la segona planta hi ha la capella barroca de la Concepció, l'antic oratori dels cartoixans d'Escaladei que van romandre més de quatre segles al poble. Durant la Guerra Civil espanyola, el castell es va habilitar com a Hospital de la Sang per guarir els ferits en la contesa. Hi van morir 260 soldats italians que van ser enterrats al cementiri local. Al segle XX, l'edifici va ser utilitzat com a escola i, fins i tot, com a granja d'aviram just abans de ser transformat en l'allotjament rural ple d'encant que és avui.Aquest casalot imponent reflecteix cada tardor l'ombra de Vil·la Diodati. L'Editorial Apostroph hi tanca durant un cap de setmana quatre escriptors amb el repte de crear cadascú un conte terrorífic inspirat en el mateix castell o en el poble de Torrebesses, ple de llegendes relacionades amb les bruixes. Una d'aquestes llegendes diu que, a l'edat mitjana, les nits de lluna plena, als voltants de la torre de l'homenatge del castell, les bruixes practicaven els seus vols nocturns llançant crits estridents que terroritzaven els camperols.L'octubre de 2017, Mario Urrea, l'alcalde de Torrebesses, va donar el tret de sortida a la segona edició del Festival de Literatura de Terror de Catalunya, Torrebesses Tremola. Els quatre escriptors escollits per tancar-se al castell són els autors d'aquest llibre. Pere Cervantes, Quim Garcia Albero, Toni Hill i Anna Maria Villalonga han tingut la gentilesa d'acceptar el repte que han acomplert magníficament. Els seus contes aterridors confirmen que el poble de Torrebesses ofereix els indrets idonis per inspirar-se i escriure històries inquietants, plenes de misteri. Un lloc perfecte per a la commemoració de la fructífera reunió literària de Vil·la Diodati.Gràcies a la gent que creu en l'originalitat, a les persones com Mario Urrea que estan a l'altura, Torrebesses es declara poble de la literatura de terror de Catalunya.

Pere Cervantes Pascual (Barcelona, 1971), funcionari, llicenciat en dret i escriptor. Ha escrit dos manuals de seguretat a Internet, amb el Grup Planeta, i sis novel·les, entre elles No nos dejan ser niños i La mirada de Chapman, amb Ediciones B, i Tres minutos de color amb l'editorial Alrevés. Ha estat guardonat recentment per la Diputació Provincial de Castelló amb el Premi Letras del Mediterráneo a la millor novel·la negra (es publicarà durant l'any2018). És un dels autors que sol ser convidat als diferents festivals negres de la geografia espanyola.Joaquín García Albero (Lleida, 1966) és professor de filologia i literatura espanyola. És coautor de la novel·la policíaca La Virgen de los Sicarios (2005) i autor de les novel·les històriques El Caballero Insomne (2008), El mur d'Indíbil (2009) i El llibre del Llamp (2012). Com a dramaturg, és autor de l'obra Ojos entre tulipanes estrenada en el marc de la Nit dels Museus, a la Fundació Sorigué el 2015, pel grup de teatre Persistent. Com a cantautor, amb el nom artístic Conde Boira, ha editat quatre treballs discogràfics: l'homònim Conde Boira, Novia de calendario, La memoria de los dedos i Lobo entre nieblas.Toni Hill (Barcelona, 1966). Llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona, fa més de vint anys que entrà al món editorial, on ha desenvolupat tasques de traductor i col·laborador extern.La seva primera novel·la va ser El verano de los juguetes muertos (Debolsillo, 2011), que, amb Los buenos suicidas (Debolsillo, 2012) i Los amantes de Hiroshima (Debolsillo, 2014), conformen la anomenada "Trilogia Salgado".Al març de 2016 va publicar la seva última novel·la, Los ángeles de hielo (Grijalbo/Rosa dels Vents), que va suposar un canvi de registre en relació amb la trilogia anterior.Les seves novel·les han estat traduïdes a una vintena de països.Anna Maria Villalonga Fernández (Barcelona, 1959) és llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, investigadora literària, crítica i professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona. A banda dels seus treballs acadèmics, és escriptora i articulista en diferents mitjans. Els seus relats han aparegut en diverses revistes literàries i en un bon nombre de volums col·lectius. L'any 2013 va publicar l'assaig sobre novel·la negra catalana Les veus del crim. Ha coordinat dues antologies de relats que inclouen textos propis, Elles també maten (2013) i Noves dames del crim (2015). Amb La dona de gris (2014) va guanyar el Premi a la millor novel·la en català del Festival València Negra 2015, any en què va aparèixer la traducció al castellà, La mujer de gris. El 2017 ha publicat El somriure de Darwin (traducció castellana, La sonrisa de Darwin, gener de 2018). També el gener de 2018 ha publicat un recull de 23 contes que unifiquen el negre, el fantàstic, el terror i l'humor intitulat Contes per a les nits de lluna plena. Ha estat designada per la Generalitat de Catalunya Comissària de l'Any Pedrolo, que se celebra el 2018 en commemoració del centenari del naixement de l'autor.